17.2.07

EN PARAL·LEL


Pausada i estranyament, vivim els dies en paral·lel,
i ens mirem, captius, tu a baix, jo a dalt, angoixats
i bescanviem petons i mirades furtives, lascives,
i el desig i sofriment caminen junts, en paral·lel
Tu a dalt, jo a baix. Sempre.

Algun dia ens trobarem. Potser.
Si més no a l'infinit,
allí on s’uneixen les línies paral·leles... Potser…..