Amb els ulls ancorats en la misèria,
el nen soldat apunta l’arma,
allí on la vida més mal li ha fet.
I es burla de la sort grotesca que ha tingut
i de l’espai on li ha tocat de sobreviure,
i del destí, i del demà, i de l’ahir.
El nen soldat, s’esmicola cada dia,
sota un fràgil cel de porcellana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada