GRIP D’AMOR
Guardo com penyora d’amor
els teus virus als pulmons
En sentir-te esternudar
després del llarg petó
sabia que els propers dies
compartiríem calfreds, escalfors,
mal de cap i nas de mocs.
No dormo bé des d’aquell dia,
tinc febre de sentir-me dintre teu,
i el cos baldat com després
d’una batalla amorosida.
Els corrents d’aire m’ajuden a empitjorar
i així conservo com tresors els teus bactèris.
No he rentat cap mocador des d’aquell dia,
i amb les restes de mocades faig siluetes,
que em recorden el verd dels teus ulls.
La veu se’m talla d’emoció i d’afonia
cada cop que em ve la tos, et se propera,
i em fibla i supura un xic l’orella,
si algú em recorda les lletres del teu nom.
He llençat la recepta del “seguro”,
que proposava arrabassar-me els teus microbis,
i maleeixo la metgessa que ha donat set nits de vida
al nostre enllaç engripat i malaltís.
Desitjo retrobar-te el més aviat millor,
per que m’encomanis algun mal més greu i durador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada