FUGAÇ

Fugaç
Només ells dos, van veure com l’estel fugaç creuava el cel, però no van poder celebrar-ho besant-se, com solen els enamorats. Un bes dolç de llavis entreoberts. No estaven sols.
L’estel il·luminà un bocí petit de cel, i s’esvaí, inmediatament deixant una petita imprompte del seu pas que ràpidament desaparegué.
Ells es miraren. Als seus ulls però, quedà gravada la mirada de l’altre, per sempre més.

Sexe
L’abraçada va ser brutal, com el desig que compartíen. Ell notà els seus dos pits rotunds contra el seu, i ella notà la lògica reacció d’ell, allí on l’amor, canvia el seu nom pel de sexe...

Fel·lació
Van intentar desfer l’humitat i la fredor de la nit, amb la càlida sensació d’una fel·lació meravellosa. Poca estona desprès entraren a la casa xops, i satisfets per tot arreu...

Distància
Es varen jurar que la distància mai no els allunyaría...Però, potser s’ho van dir de massa lluny?...
Olor
Amb audàcia, i desig passejà els seus dits, pels racons més amagats i amarats d’ella.
En acabar, va passar la nit ensumant l’esència que ella deixà en els seus apèndix, revivint cada instant de la excitant passejada...

Okupa
Ell li va dir: Busca’m, sempre que em necesitis.
Ella contestà: No em cal, vius dins meu.

Pell
Eren com dos esclaus de la pell de l’altre.
Es buscaven de la claror a la penombra. Coneixien a les palpeltes cada plec de l’altre cos, i els llàvis semblaven fabricats partint d’un motlle que els unia.
Només els separava el temps i l’espai abruptes que enjogassats els havia unit massa tard...
...Massa tard?...

Sort
El sabía present en la llunyanía. Feia temps que vivien junts, a centenars de quilometres de distància.
Tots dos sabien que les distàncies eren invents dels amargats i els poca-penes...

Fum
Ella engolí la pipada de la darrera cigarreta, amb neguit i pena.
Com a penyora d’amor, havia decidit canviar la companyia de la lenta mort del tabac, per la de l’amant allunyat, i fidel...

Somnis
Cada nit en apagar la llum de la tauleta ofegava desconsolada el nom d’ell al seu coixí.
Quant ell s’estirava al seu llit, sentia una dolçor molt coneguda en el contacte...


Frec
De vegades passejava pels carrers sense cap solta ni volta, xerrant sol. Ella el sentia i li contestava.
El que el va fer adonar que tot era un miratge, era el fet que ella sempre li donava la raó...

Camp de batalla
Van trobar als llençols, el lloc idoni per fer la guerra.
Per fer l’amor, no els calia ni veure’s...

Joc
Tot plegat no semblava res més que un joc. Cap dels amics no ho entenia.
Eren els incompresos més feliços del mon...

Llengua
Ella li entrelligà la llengua a la seva, en un petò que semblava no tenir fi.
Li entrelligà els braços, els canyells, les espatlles. S’enganxà al seu cos com mai no ho havia fet en cap altre.
Ell va compendre que mai no trobaria ningú que es mereixes tant ser estimada...

Acte
Van fer l’amor tota la nit, de mil maneres amb milions d’orgasmes. Cada caricia n’era un, cada bes, un abisme de plaer, cada mirada un agraïment...
Cada penetració un obsequi, cada moviment, una delicia...
Cada respiració, un acte d’amor gratuit.