He palpat molta negror als teus ulls,
massa por per tan poca edat. Massa.
La mirada es desvia del front, poruga,
res és al seu lloc, tot naufraga, tot put.
Poca esperança, poca taula de salvació
per reflotar tanta bellesa infantil robada.
Tan sols trossos de fusta suren al voltant
per jugar a imaginar canoes i vaixells,
i enmig de la nit, dues esferes blanques,
que li envolten la cara i les pupil·les
acompanyen a una lluna entre tanta negror.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada