A pocs centímetres de la més pura bellesa,
s’atansa l nit més blava dansat per pupil·les
com en un mar tendre, lluminós i encalmat.
I el blau de tots els blaus, perfora mapes,
trenca esquemes, dibuixa contorns i horitzons,
esquitxa calma, i retorna mandrós al seu nucli.
Ens deixem portar pel seu vaivé insistent
i voldríem no despertar mai més d’aquest somni,
entre líquid i escumós, entre flonjo i electritzant.
A pocs centímetres de la més pura bellesa,
nedo com dofí entre les aigües dels teus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada