Tots els naufragis, en un sol naufragi,
i aquell color marronós que agafa el mar
quan s’esvalota, es confon, s’enterboleix.
Tots els naufragis dins una pupil·la sorpresa,
que mira espantada com el món s’enfonsa
o tan sols sura dins una fràgil closca d’anou.
Tots els naufragis atlàntics ple d’illes petites,
ple de monstres marins, alats o terraqüis,
de volcans esverats, rebels o entremaliats,
i ple també d’autèntiques mirades fascinants...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada