Mirada trista per un tros d’os,
res de nou, la vida quotidiana,
aquella que ens persegueix,
la que ens acarona i acompanya.
Res de nou, ni en el món animal
ni en les misèries més humanes.
L’Osasuna em mira entristida,
i els seus ulls marrons i brillants
em besen amb les pupil·les
mentre tinc l’os a les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada