Vaig seure a esperar que passés l’hora.
No vaig veure passar ni un minut
ni un segon, ni res...
Vaig perdre el temps pel forat de les butxaques,
vaig emblanquinar la paret del davant de pensaments,
vaig escanejar el cistell de la dona del mercat,
verdures, fruites, peixos i carns voltats de llegums.
Vaig prèmer els ulls esgotats del sol del migdia...
Va ser el matí mes profitós de la setmana.
Demà hi tornaré, i seguira tossudament
sense passar cap hora ni minut,
seguiré perdut i surant en una estúpida felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada