FORAT

Deixa que tot segueixi el camí que ha de seguir

no pots aturar la furia desfermada

el desig sempre no complert

o les cabòries que et condemnen.

Apuntat a seguir l’onatge que et transporta

encara que en desconeixis el cami i la fi,

tampoc podras remuntar onades valgues.

Deixa’t seduir per l’anar fent de la rutina

res et resultarà més plaent que el poema fàcil,

la conversa ortodoxe i els riures gratuits.

Obre els braços a l’atzar, sempre que sigui sense risc,

sense voler anar més enllà del volar arran de terra.

Fes tot el que et mani el cor, malgrat amics i veins

i estampat contra el mur

sòlid,

atzarós,

i cruel...

Que els somnis no et dexin somniar

i no t’adonis, que t’estas quedant...sol...