Els somnis,
cauen pel tobogan, llisquen, i frenen en la sorra.
Salten pels penya-segats, i reboten per les pedres.
S’alcen frenètics pels gronxadors i salten en l’embrazida.
Corren pels corriols, i s’estabellen pels marges.
Volen pels cels rasos i es cremen pel sol estiuenc.
Neden per mars de coralls i naufraguen a les tempestes.
S’enfonsen en coves profundes, i queden enterrats per
sempre.
Els somnis,
són només realitats fugisseres que moren tot just l’endemà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada