9.6.19

UN TUIT


Cataractes de plors
sortint a raig del llagrimal
esgotat de plorar sang.
Arbres morts a les pestanyes
cremats per la falta d’humitat
llunyà ja,  llagrimal avall.
Corbs negres com la nit,
migrant, o establint-se
poc ho saben ja,
ni ho intueixen, pel desgavell
d’una mirada sense vida,
d’una retina clavada en el no res,
d’un mon, que camina lentament
cap a l’abisme...
El mon s’en va a la merda...
Si m’equivoco, feu-me un tuit de protesta...