AL PARTIR...

Vam marxar

i vam deixar al rebedor

una flor i un petó

un t’estimo una manyaga...

ben bé com a la cançó.

Vam iniciar un llarg viatge

amb el més imprescindible

de dur per equipatge

i vam creure de veres

que allò que mes s’estima

sempre queda a les dreceres

I vam seguir

cantant la cançó enganxosa

sense que cap record ens fes nosa,

i enfilarem sense pors

aquell camí de colors

i de sobte sense cap mania

es va acabar la maria

i ja res lligava en aquesta poesia

que com aquella flor i aquell bes

realment no serveix per a res.

Una flor, un t’estimo, una besada,

una bona xuminada.

https://youtu.be/maEVfX9zRIE