El foc t’acarona l’orella
i les guspires dansan lleugeres
prop dels ulls i la lògica
i una cortina de fum blavós,
vermellós, verdós, ataronjat
entervola l’enteniment.
I la rauxa derrota al seny
per una golejada indecent.
I les àvies no ho entenen
i els joves ho festejen
i els conservadors ho condemnen
i els equidistants no es pronuncien
-com sempre-...
I la mort passeja per les places
i la vida li contesta a riallades...
La festa del foc
ball de diables
cap a l’infern
de cap
a
l’infern més sincer i comfortable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada