Passo de puntetes de llamborda en llamborda,
simulant un joc infantil i absurd, per l’edat.
Al cap em venen records i xarranques,
pedreta i els números a saltar i superar.
Els llums del carrer, desprenen melangia
i cada portal ha rebut la humitat i els orins
de gossos maldestres, lliures i poc obedients.
Passa la infantesa per davant dels meus ulls,
dibuixant imatges, segur que en blanc i negre
i salto llamborda a llamborda talment com si fos
el darrer punt de suport vers el gran estimball...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada