El meu país és roig com la magrana
quan el vent acarona els seus turons
i el cel es menstrua en cada posta
dibuixant dcel roig tots els colors,
i aleshores de sobte es capgira
i s’ennegreix guardant tot l’encís,
i talment com per art de màgia
els estels hi pinten un immens paradís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada