Els teus cops ja no em fan res,
ni els teus menyspreus
ni els teus insults
ni els morats infligits,
ni les marques
ni les llàgrimes
ni la buidor
ni tant sols tu.
Fa estona que jec freda,
que el meu alé és inexistent,
que ja no respiro,
no respiro
no respir
no ...
La mort m’ha lliurat de tu.
Tu seguiras mort respirant,
amb menyspreus i insults
amb morats i marques,
amb llàgrimes,
buit, terriblement buit
tant sols tu, amb tu mateix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada