LA PITJOR POESIA

Aquells  dies no ens els podran prendre.

Aquelles il·lusions, els neguits, la por,

aquella por de saber que t’estàs jugant la pell

i que malgrat tot cal que te la juguis

perquè tot sortirà bé, perquè som molts

perquè creiem que tenim  raó i ens bull la sang,

ens bull com mai, i ens arrisquem i plantem cara

i amaguem les urnes, i esperem les porres,

i som molts i en un instant creiem que som tots.

I veiem els avis, vells conservadors porucs,

que aguanten una a una les humiliacions,

les xuleries, els cops i les empentes

el comportament feixista dels servidors

dels gossos falders i rabiosos dels amos,

i malgrat tot, dormim al ras i ens alcem d’hora,

i protegim un tresor comprat als xinesos,

uns tresors que venen de França

d’una maternitat que acollia nadons

que fugien dels mateixos que ens peguen.

I el dia passa entre la felicitat i la por.

I votem, i guanyem, i de sobte

amaguem el tresor, amaguem l’urna

que vessa de vots, que vessa de dignitat,

i sortim al carrer, i destapem el cava

i cridem i ens abracem, i plorem

i ens petonegem, i ens tornem a abraçar.

I els avis creuen que ja poden morir

i miren els nets i saben que és per ells,

que tanta dignitat, que tant de coratge

és tant sols per ells, pèl seu futur...

L’altre dia em van dir, que jo no escrivia poesia,

i tenien raó, mai n’he escrit, fujo d’ella.

Tant sols intento buidar tot el que sento

i pensar que ho faig bé, pobre de mi,

com tots i cada  un dels que vam patir aquell dia.

No calia fer el correcte, no calia mètrica ni rima,ç

tant sols coratge i dignitat....Penso que m’he liat...

Visca el poble i la República