M’he mimetitzat amb la roca
per sentir-ne el seu batec,
mentre feia l’amor a la natura.
He fruit des de l’altura
entre el goig i l’esbufec,
entre el sospir i la textura
de l’arbre la terra i el seu frec.
He mirat pel seu balcó
fascinada per la bellesa
i he desitjat tornar-me gotes
per escampar-me amb destresa
o omplir l’indret de notes
amb la música més bella.
M’he mimetitzat amb la roca
per sentir-me un cop més, viva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada