I les paraules del poeta esdevingueren pedra
transformant-se perdurables, en natura.
Cada pigment prenyava la duresa de fragilitat,
cada fragilitat de la frase, duresa en el missatge.
I el poeta morí lluny de les seves pedres,
deixà mutilades les paraules i les frases.
Una vegada més, guanyaren el paper i la tisora,
en forma cruel de sentències i censures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada