La darrera nit
ens vas cantar una bonica balada irlandesa
en el teu anglès mastegat i incomprensible.
No reies com abans, estimat, tenies ja el teu Àlien.
Una cançó llarga que parlava de pau i amor,
les teves consignes vitals, el teu ser, el teu sentir.
Vas marxar d’hora, de la festa, sense massa cerveses,
sense massa petons, sense les teves rialles brutals.
Has marxat entre música i somnis de morfina,
segur que a cavall de
la teva estimada moto,
amb la teva caçadora de cuir de mil batalles
i taral·lejant com sempre algun tema de rock.
Has marxat en aquest maig cruel i trist,
on la primavera ens ha plogut llàgrimes a dojo.
No never, no more, cantavem tots dos un dia...
Adéu estimat amic, fins sempre.
Aquesta primavera m’esta esgotant les llàgrimes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada