RAUXA

Que el cel em lliuri de seny,

i no m’obligui amb tirania

a sospesar massa les coses,

que m’eixalabrin els matins

i la lluna m’acomiadi pesarosa

movent el cap dient que no,

que no pot ser tanta energia.

Vull poder opinar a bota plena

a dir les coses tal com ragen 

a rebel·lar-me si no hi estic d’acord,

a cridar quan toqui fer silenci

i a callar quan m’obliguin a parlar.

No vull caure en l’avorriment

en el refotut borreguisme de la raó,

d’aquell estat màgic i terrible

que t’obliga a estar al costat del poder

per ves a saber quina qüestió

que en la seva absurditat

et roba sense compassió

un sol gram de llibertat.

No vull que cap dogma em governi,

ni cap religió ni cap bandera,

només  la intensa rauxa

mesurada tant sols per mi mateix.