2.5.18

RAUXA


Que el cel em lliuri de seny,
i no m’obligui amb tirania
a sospesar massa les coses,
que m’eixalabrin els matins
i la lluna m’acomiadi pesarosa
movent el cap dient que no,
que no pot ser tanta energia.
Vull poder opinar a bota plena
a dir les coses tal com ragen 
a rebel·lar-me si no hi estic d’acord,
a cridar quan toqui fer silenci
i a callar quan m’obliguin a parlar.
No vull caure en l’avorriment
en el refotut borreguisme de la raó,
d’aquell estat màgic i terrible
que t’obliga a estar al costat del poder
per ves a saber quina qüestió
que en la seva absurditat
et roba sense compassió
un sol gram de llibertat.
No vull que cap dogma em governi,
ni cap religió ni cap bandera,
només  la intensa rauxa
mesurada tant sols per mi mateix.