Seguiré cercant el teu somriure amable,
aquelles ganes inacabables de riure
i aquell subtil empetitiment dels ulls
quan se’t tensa la pell envellida
en l’instant màgic de la riallada.
Seguiré intentant crear llampecs
en el teu estat de calma i serenor
perquè tot és massa gris per ser real,
perquè el mon és massa ple de ximpleries
que no fan riure, ni somriure ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada