CLARIANA

He col·locat al centre de tot

una sola mirada,

uns ulls,

un esquitx de vida,

agafada d’una liana

penjada de l’arbre

immens, frondós,

mil·lenari.

I quan la clariana

m’ha deixat veure el sol

he tornat a veure-la tota,

fràgil,

sencera,

riallera

com un dia assolellat,

nua i torrada pel sol,

amb un somriure

entremaliat,

juganer,

i he pensat que mai

mai, mai, mai,

havia vist res tant bonic....