24.4.18

BREU


Breu
com el frec dels llavis
del petó d’una amiga,
com la llum del llampec,
com aquella estona
vista i no vista
que va de la fracció
de l’hola a l’adéu,
breu.
Trist
com el frec enyorat
dels llavis als llavis
del petó de l’amiga
com el tro de tempesta
que cau prop de casa,
com l’instant anhelat
tota la setmana
i a la fi malbaratat,
trist.
Subtil
com aquell toc de llengua
enmig del petó somniat,
com la primera gota
que t’esclafa a la closca
i acaba en un “plou”,
com el segon enyorat
en que els ulls coincideixen,
subtil.