12.4.18

OTOS



Hi ha un lloc petit
prop del cel, arran de serres,
on el vent acarona els arbres,
on el sol troba puntes on projectar-se.
Un lloc on l’accent és romàntic
i la llengua és pura i neta
i no acaba de tenir un nom concret.
On els ocells hi fan vesprada
i les flors i les plantes sobreviuen,
on la gent passeja sols per gust
i sempre un gessamí hi crea aromes
en lluita desigual amb tarongines.
Hi ha un lloc petit a la falda del Benicadell
on cada racó traspua pau i llibertat
i el temps es compta per ombres reflectides
en parets blanques, lluents i festives
i on una font petita i bonica
deixa caure un rajolí mentre els avis
seuen a l’ombra i veuen passar la vida