Captius, sols i desarmats
però amb la boca i el coll ple de saliva
per seguir escopint a la cara als carcellers,
als venuts, als qui no esperen res
perquè ho imposen tot. Als equidistants
als qui no es mullen per res i suren.
Als qui no saben perdre ni guanyar.
Captius d’un estat que mai serà de dret.
Sols perquè com diu la dita,
millor que mal acompanyats.
Desarmats, perquè mai em cregut en les armes
ni en el joc brut, ni en la violència.
Com deien els guanyadors
captius, sols i desarmats...
No tenen ni puta idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada