LA FONT FREDA

Des d’aquesta talaia de somnis

quasi grato la corrua de núvols

que ignominiosos em furten els estels,

mentre les muses nues m’envolten

agafades de la mà, fent rotllana

ballant precioses danses valencianes

al so festiu de dolçaines i tabals.

Després, s’agafen de la barana

cara a la vall immensa i acolorida

de milers de llums enjogassades

que s’apaguen i s’encenen aleatòriament,

i s’omplen els pulmons de l’aire net,

acompanyat pel so de la font freda

que escup aigua no potable.

Aleshores les muses, lascives,

obren les cames i s’abandonen

al joc de l’amor i el desig

fins que la nit les atrapa per sempre...

Pot haver-hi res més bonic

que fer l’amor des d’aquesta talaia

amb la vall als teus peus?...