He jugat amb tu al tres en ratlla.
Sóc un mestre en aquest joc.
Hem estat hores en la primera partida,
simplement la tàctica era, no acabar.
L’estratègia és simple, desfés i desfés.
He triat com en la llegenda d’Ítaca
que el millor era el camí i no el final.
He gaudit a cada jugada dels teus ulls,
de l’olor fascinant de la teva pell,
del naixement incipient dels teus pits,
de les teves rialles estridents inacabables.
Al final, he perdut, sense voler-ho,
has tornat a casa teva, i he quedat sol.
Sóc un mestre en aquest joc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada