Olor de merda.
Flaire de vellesa,
desenes de cossos inerts,
de memòries desmemoriades,
de vides en declivi, quasi finites,
d'ossos recargolats en llits desfets i freds.
Ulls desencisats, mesclats amb guspires
d'esperances desesperancades.
Crits, brams, i de sobte, del no res una abraçada
una paraula amable que amansa la fera
que desfà lentament el caos abrupte,
que retorna inesperadament la pau.
Tot seguit un clac, clac de caminador,
cames de plàstic que arrosseguen la vida
que suporten els ossos que allunyen la por,
A la impersonal habitació records de vida,
quatre fotografies, una tele encesa que parla sola,
un osset de peluix i una bufanda del Barça.
Una vida aparcada, esperant el final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada