En un instant
has passejat insolentment pel meu davant
tots els colors de l’arc de Sant Martí.
Has posat a prova la meva enveja sana
que admirava la teva llum i el teu volar anàrquic.
En un instant
he tingut l’impuls assassí de tocar les teves ales,
de destruir la teva bellesa harmònica i única.
En tant sols un moment, he entès perfectament
en que consistia la tant anhelada llibertat,
i la seva gran, la seva enorme fragilitat.
i la seva gran, la seva enorme fragilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada