Vestida de flors
amb el somriure als llavis
acaronant la vida pels racons
besant amb passió les cantonades.
Ulls vius de primavera perpètua,
de pluja de part, de maig inacabable.
Esclat de colors desiguals i brillants
llavis extremadament carmesins
pessigant suaus les dents blanques.
Imatge sempre somrient i pausada,
d’ocells que juga amb els vents
per mantenir-se en l’espai temps
pel que sembla ha estat creat.
Un paper, ple de lletres,
un micròfon, un poema,
una única finalitat, expressar,
un únic vehicle, sentir,
Recites i el mon s’atura
recites i la primavera retorna,
recites i les fulles cauen tardorenques,
recites i l’escalfor estiuenc ressuscita,
recites i poc a poc els flocs de neu
t’emblanqueixen els cabells de nou,
et surt un barret al cap, t’engreixes
i del nas bonic, t’hi neix una carrota
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada