i això que m’he llevat ancorat al somni,
i en marxar a la feina amb el cotxe
encara sentia els batecs de la festa
movent-se entre els arbres de la carretera.
Tens raó, encara no havia escrit,
malgrat aquell sol ataronjat entre núvols
i aquesta calor que es nega a marxar,
malgrat l’au enorme i galana que de sobte
ha travessat el carrer batent les ales.
Però és cert, no havia escrit,
tot i que el dia ha passat agradable
i més d’un m’ha
regalat un somrís,
i he retrobat alguna amistat mig oblidada
en aquest anar i venir diari del tragí.
Tanmateix, ara que arriba la tarda
per fi escrit, tot i adonar-me sorprès
que no tinc res a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada