EL BALL

Et concedeixo un ball,

abans que la terra ens absorbeixi

i siguem els dos tant sols un record.

Et deixaré que em portis,

mai he estat bon ballador,

ni m’ha agradat mai ballar

i tant sols ho faig per tu.

Això si, ha de ser un ball lent,

d’aquells que t’agafes i sents,

i et transporten als llimbs.

I quan soni el solo de guitarra

tancarem els ulls i acostaré el cos,

m’arraparé a tu per sentir-te,

per olorar la teva colònia dolça,

per notar-te els pits i el batec del cor.

I després, seguirem com si res,

potser t’agafaré la ma i et faré voltar,

ho he vist mil cops a les pel·lícules,

i tornaré a posar-te la ma a la cintura

i l’altre a l’espatlla amb elegància,

i seguiré fent veure que en sé,

fins que el solo esgarrapat de saxo

em retorni a la meva realitat

de persona esgarrapada i tímida.

Et concediré aquest ball

quan no em quedin forces ni idees

per seguir-te dient, que no m’agrada ballar.

Però en el fons, sé que te’l dec.