LA CALDERA

Una caldera plena

i uns jutges corruptes

bufant el foc etern

dels miserables.

Uns polítics bramant

en micròfons podrits

i la caldera que bull,

un poc de pebre

un polsim de sal

una mica de merda

per donar-li gust.

Gust putrefacte i

dos banquers llestos

amb manguitos llargs,

llargs com els braços,

llargs com les mans

llargs com els dits.

Uns fiscals reprimits

fent de palmers

en el flamenc alegre

del judici inacabable

i el calder que vessa,

i si es que vessa

es que vessa de verdad.

I un tribunal arbitrari

que diu el que és escrit,

que beneficia els de sempre

que dicta lleis a cabassos

que ignora legalitats

que obvia constitucions,

que les emmotlla i afina,

que judicialitza a tort i a dret,

i sentència i sentència,

que les tritura i corromp.

I aquella pluja daurada

sobre els caps dels senzills

i la caldera que bull,

i la caldera que vessa,

i la caldera tant plena,

tan plena que vessa

tan plena com els collons

teus, meus, seus...

Em rendeixo...Aneu a la merda.