He rebuscat entre els papers i no hi sorties tu.
Ni riallera, ni apagada, ni alegre ni boja,
simplement no hi eres, eres fum.
He mirat per cada finestra mig oberta,
per cada persiana mig abaixada,
en cada bandera de
pau a mitja asta
en cada estança i en cada cavitat
i ni tant sols es podia sentir la teva olor.
He mirat en el passat, en el present
i també m’he aventurat amb el futur
i el teu somrís seguia absent en la buidor.
He repensat cada record, cada il·lusió
i tampoc hi pareixies ni en somnis,
he rastrejat cada petjada i desconsol
i he seguit sense ni tant sols pressentir-te.
Deixaré de buscar i potser així algun dia
apareixeràs del no-res i farem festa,
destaparem el cava que hem guardat,
menjarem coca i farem sexe esbojarrat.
Potser tant sols, sortirem a rebre’t
tranquil·la i pausadament amb la catifa,
i et farem una abraçada intensa, interminable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada