SUPER

Es deia Jennifer.

Era caixera del Carrefour,

el seu so era bip bip

i la veritat, no vaig poder evitar-ho.

Agafava amb una ma el blister de la carn,

els embotits, el menjar japonès,

les begudes i la fruita.

No ho vaig poder evitar,

no vaig poder controlar els instints.

De res havien servit tant anys de progressisme.

Tants mítings de jove amb la Lidia Falcon,

tantes mobilitzacions amb l’esquerra independentista.

tant aixecar el puny, tanta internacional,

tanta lluita obrera i pels drets de la dona,

tanta samarreta lila amb missatges igualitaris,

tant de parlar en femení enlloc del genèric.

Tanta ideologia, tanta fermesa, tanta equitat...

i quan la Jenifer es va girar per agafar el tiquet

I abans de dir la mítica frase...targeta client?...

Li vaig mirar el cul!!!!

Mai més seré el mateix, sort que ningú em va veure...Crec...