El pastor sembla que vigila el mar.
Abraçat al seu bastó compta les onades,
sap que la seva vida serà curta,
que segon a segon, la marea l’engolirà.
Lluny però de tenir por, celebra la seva sort.
Ha estat una vida efímera de vint-i-quatre hores,
i retornarà d’on ha sortit escopit de matinada.
El mar, recupera el que és seu, i en torna les sobres.
Potser, el pastor, tornarà altra vegada,
en forma de tronc, en forma d’escuma,
però jo, que hi he estat al costat,
dono fe del seu somriure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada