AIA

M'aturo cada vegada que em plau,

surto del cotxe, oloro, miro, frueixo.

El temps, no existeix, tant sols és

l'instant que va d'àpat a àpat.

I ara en un bosc d'Aia,

m'estiro a l'herba, i contemplo,

contemplo atònit i embadalit

com els núvols creuen el cel,

com les fulles dansen sense música,

com els ocells i papallones

fan cercles en espais imaginàris,

com les abelles, s'afanyen a xuclar pol·len.

Contemplo plàcidament, com la vida

es reinventa a cada pas, malgrat nosaltres.