Sobre el fons negre del feixisme
una nena llueix inusualment blanca.
Podríem filosofar i poetitzar ,
o tal vegada lloar-ne la imatge,
però res més lluny del que és real,
la nena tant sols és un fantasma,
una simple il·lusió òptica
d’un passat cruent i esgarrifós,
d’un present que es repeteix
d’un futur que fa olor de sutge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada