Explica’m com és la teva pluja,
com et trasbalsa els sentits
quan cau potent o t’acarona
quan és un plugim deliciós.
Explica’m com se’t xopen les robes
quan aquesta és persistent
i com et sadolla quan tens set
i et cau pels ulls i l’esperit.
Explica’m també, si vols,
fins quan voldries que plogués,
quants tolls t’agradaria saltar
i en quants voldries esquitxar-te.
Explica’m simplement el que vulguis,
la teva pluja serà, si vols la meva dutxa.
Els teus tolls, el meu esbarjo,
la teva set, la meva esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada