Des de dins del meu poema t’escric.
A tu que un dia arribares riallera
com una tempesta d’aigua de part.
T’escric engarjolat entre les lletres,
presoner de tots i cada un dels mots
que fa tant de temps em regales.
No serveixo per a gaire res, ja ho saps,
per això de dins del petit poema
et dono la més alegre benvinguda,
cada vegada que em portes a ulls clucs
davant el teclat, davant la meva raó de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada