Ajuda’m a gronxar el
món.
Ho farem amb paraules i poesia,
amb somriures i rialles.
Per un instant fingirem
que som feliços, i tal vegada,
potser ho aconseguim.
I si no, l’esforç haurà valgut la pena.
Jugarem amb l’escalfor
i la saliva, com quan érem infants,
i ens deixarem anar i venir
colgats de l’eix de la paraula.
Farem bombolles de sabó,
o jugarem a la xarranca,
tant se val, serà la nostra estona.
L’estona inviolable, on jo recitaré
i tu m’escoltaràs embadalida.
L’estona clandestina on tu recitaràs,
i jo t’escoltaré entre bambolines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada