Anna, se’t veu a la cara quan cantes.
Està clar que ets una drogoaddicta,
fas cara d’un plaer desconegut.
Se’t veu posseïda per ves a saber
quin producte al·lucinogen
que et traspua la pell, i les parpelles.
Suposo que també deus ser traficant,
malauradament, una cosa porta l’altra.
Trafiques oi?. Ho sabia.
I aquesta veu?, de veritat ens vols fer creure
que aquesta veu és natural?
que no hi ha drogues de disseny?
Que s’enforteix i es suavitza en un instant?
Que es transforma seguint les ones
i s’eternitza dins la gola dibuixant
una a una les notes del pentagrama?
a mi no m’enganyes Anna.
Posseeixes la droga més fascinant de totes,
la música a les venes.
Trafiques sense pudor tota la sensibilitat
de la que ets capaç.
Escoltant-te, m’has fet volar com un pobre cocaïnòman.
Gràcies.
Que cap gris policia t’intercepti aquesta partida de droga
fascinant.
fascinant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada