Obro la bústia, i trobo un regal.
Una samarreta.
Tant sols una samarreta per alguns.
Un regal per a mi.
Un regal d’una desconeguda
a un desconegut que s’acosta
i enmig del ball et diu quasi a cau d’orella
que vol vestir com tu, amb els teus colors,
amb el teu preciós missatge.
M’agrada ser de poble,
m’agrada passejar tranquil·lament
mentre a la ràdio parlen de cues i embussos.
M’agrada olorar les diferents olors del camp
depenent de l’estació i meteorologia.
Passejar pel mig del carrer de manera anàrquica,
de manera plaent, com si fos l’amo.
Sortir a la porta de casa amb la cadira
en les xafogoses nits d’estiu, per xerrar i riure,
en la nostra llengua, dis-li valencià,
dis-li, català, balear, aranés,
en aquesta llengua que estimem
amb la mateixa intensitat que altres la odien,
la nostra. Dieu-li com vulgueu, o com vulgau...
I sobretot, sobretot sobretot,
escoltar i ballar el bolero d’Alcudia...
“queia tota la lluna, sobre les sendes,
mentre canten i ballen, dotze parelles....”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada