I el monstre aixecà la mà,
destruint un paisatge
on l’ànima feia dies
que ja era difunta.
I després del bombardeig
se sentí la rialla histèrica
dels vencedors fanàtics,
que contemplant la seva obra,
orinaren sobre la única cantonada
que quedava en peus.
I amb la cuirassa de la raó
que els donava un Déu inexistent,
deixaren la petja espantosa
de la seva obra inacabada.
I el monstre marxà de l’indret,
buscant altres llenços
on escopir la seva ira absurda,
el seu crit de visca la mort,
la seva cara ensangonada,
el seu esperit destructor.
Maleïts siguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada