Fa temps que no sent per les venes
aquella sensació del perill del vol.
Aquell pessigolleig entusiasta
de la volta repetitiva i viral.
Temps que no sent els xiscles dels nens
els oh, d’admiració de cada volta,
l’escalfor del bes dels amants extasiats.
Fa temps que ha deixat que l’heura
envaeixi cada un dels seus músculs.
Temps que ha deixat de ser útil
per passar a ser simplement bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada