Amb tota la
seva arrogància,
i la seva
manca d’humanitat,
el
terrorista masclista
carrega poc
a poc l’arma de bales.
Amb tota la
seva ignorància,
i la seva
manca de tendresa
neteja el
canó, imaginant els ulls
aterrits de
la seva ex dona al veure’l.
Amb tota la
seva incapacitat d’estimar,
camina
tranquil·lament pel passeig
que porta
fins la llar, que abans era seva.
Amb tota la
prepotència del mascle ferit
del ser
inhumà, de la desferra humana que és,
es planta
davant de la porta i l’espera.
Amb tota la fúria
i la ràbia d’un poca cosa
descarrega
una a una les bales sobre ella.
Amb tota la
bravura del torero que ha mort el brau
torna cap a
casa orgullós, convençut que ella ho mereixia.
Demà, una més, tant sols un record, un numero,
un breu a
les noticies, un minut de silenci.
Demà
passat....?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada