RECOMENÇAR

Ha marxat la il·lusió per l’aigüera.

s’ha buidat, poc a poc aigua avall

entre el sabó, i els plats bruts.

I ara cal recomençar sense defallir

i crear nous espais, noves il·lusions

per tal que tot no es perdi en la grisor.

S’han de construir noves i amples fites

per intentar que tot no caigui en l’oblit.

Cal recomençar cada dia, cada tarda

cada vespre, cada nit, cada segon

comptant que en el millor dels casos

estarem sols amb la nostra melangia,

i que potser quan perdem de vista el mon,

milers de ganivets ens foradaran el muscle.

Quan l’adéu en envaeix, alcem la vista.