Es va negar.
Es va negar
a veure com el cos es degradava,
Es va negar
a sentir que deixava d’estimar.
Es va negar a imaginar el seu cos prostrat al llit.
Es va negar
a seguir sentit el seu cos rígid.
Es va negar
a que un metge decidís per ell.
Es va negar
a que un jutge decidís per a ell.
Es va negar
a que un capellà decidís per a ell.
Es va negar
a no reconèixer el seu rostre en un mirall.
Es va negar
a no poder seguir passejant, olorant, sentint.
Es va negar
a no reconèixer la seva dona, els seus fills.
Es va negar
a no reconèixer-se en cap de les seves pel·lícules.
Es va negar
a que la gent conegués en què s’havia convertit.
Es va negar
a seguir en una vida que ja no seria la seva.
Es va negar
a seguir vivint, de manera valenta.
Es va negar
a seguir vivint, de manera conseqüent.
Es va negar
a seguir vivint, vivint, vivint...
Vivint?
S'hi va
negar, i va marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada